L’Home que va entendre que tots estavem limitats per el llenguatge, i de fet, la cita ho expresa en la seva plenitud. La sensació aquella de no tenir una eina per arribar a llocs que sabem que existeixen és la mateixa que Wittgenstein expresa a la cita, una idea que crec que en sí és espectacular, ens fa creure que realment podem anar més lluny, però alhora, que per això s’ha de fer una reforma de l’eina (i en això em sembla que ens guanyen els alemanys). És curiós perquè a l’hora d’explicar-ho acabes caient en el propi problema del llenguatge, com explicar que hi ha coses que no podem explicar? Wittgenstein en sabia molt.
a.
…quines són aquestes coses “que no podem explicar”?, què és això que existeix més enllà del nostre llenguatge?, qui em podria fer cinc cèntims de totes aquestes de les que vostès parlen però que no saben pas com expressar?
…i en qualsevol cas, la Proposició Setena del “Tractatus Logico-Philosophicus” de Ludwig Wittgenstein diu (en la traducció de J.M. Terricabras, que és el ciutadà de la península ibèrica que més bé coneix el pensament de Wittgenstein): D’ALLÒ QUE NO ES POT PARLAR, CAL GUARDAR-NE SILENCI… i per entendre, més o menys, què està plantejant Wittgenstein en aquesta sentència cal llegir la seva “Conferència sobre ètica” (traduïda al castellà per Fina Birulés, i publicada a Ediciones Paidós – ICE de la Universdidad Autónoma de Barcelona, Barcelona, 1a ed. 1989).
"Es dirà que el plaer de l'aventura mental és estrany, que pocs poden apreciar-lo i que l'educació ordinaria no té en compte un bé tan aristocràtic. Jo no ho crec. El plaer de l'aventura mental és molt més comú en el jove que en els homes i dones adults... És estrany en la vida adulta perquè es fa tot el possible per matar-lo mentre dura l'educació"
Bertrand Russell
L’Home que va entendre que tots estavem limitats per el llenguatge, i de fet, la cita ho expresa en la seva plenitud. La sensació aquella de no tenir una eina per arribar a llocs que sabem que existeixen és la mateixa que Wittgenstein expresa a la cita, una idea que crec que en sí és espectacular, ens fa creure que realment podem anar més lluny, però alhora, que per això s’ha de fer una reforma de l’eina (i en això em sembla que ens guanyen els alemanys). És curiós perquè a l’hora d’explicar-ho acabes caient en el propi problema del llenguatge, com explicar que hi ha coses que no podem explicar? Wittgenstein en sabia molt.
a.
…quines són aquestes coses “que no podem explicar”?, què és això que existeix més enllà del nostre llenguatge?, qui em podria fer cinc cèntims de totes aquestes de les que vostès parlen però que no saben pas com expressar?
…i en qualsevol cas, la Proposició Setena del “Tractatus Logico-Philosophicus” de Ludwig Wittgenstein diu (en la traducció de J.M. Terricabras, que és el ciutadà de la península ibèrica que més bé coneix el pensament de Wittgenstein): D’ALLÒ QUE NO ES POT PARLAR, CAL GUARDAR-NE SILENCI… i per entendre, més o menys, què està plantejant Wittgenstein en aquesta sentència cal llegir la seva “Conferència sobre ètica” (traduïda al castellà per Fina Birulés, i publicada a Ediciones Paidós – ICE de la Universdidad Autónoma de Barcelona, Barcelona, 1a ed. 1989).
…see you soon