Comentaris a: El llenguatge, curiosa paradoxa

Per: Reca

Reca — Thu, 27 Mar 2008 18:34:23 +0000

El naixament d’un blog molt prometedor és sempre una gran noticia, és una aventura realment interesantísima, és veure com les idees que sempre han estat al cap es poden transmetres a tothom, i aquest tothom pot fins i tot afegir-hi allò que creu convenient, és un exercici de diàleg (o alguna cosa que s’hi aproxima bastant..), i alhora un exercici de pensament, posar en ordre idees, refer-les..l’aventura de la que parles és una gran aventura, així que tots els ànims del món en ella.
El llenguatge (aquesta eina que fem servir per a comunicar idees al món) ha estat sempre una part escencial del pensament, si més no, del pensament tranmés durant els segles i segles de la cultura..Tot allò que no podem transmetre, no surt a fora, ningú sap que ho sabem, que ho pensem, que ho creiem. El propi Lebniz va tenir que inventar una notació (que en el fons, és un mètode per a comunicar idees), per a expresar allò que ell havia inventat, tota la historia de la cultura és una constant evolució del llenguatge, i és interesant veure com aquest ha intervingut en punts de l’historia de la ciencia, de la filosofia, on alguns han tingut idees però molt posiblement no les han pogut expresar, i hem tingut que esperar encara molt més. El llenguatge és la eina, s’ha d’anar pulint, l’hem de portar a límits, l’hem de mimar però alhora explotar al màxim..
M’alegra veure una viva i interesant conversa sobre el llenguatge dins aquest blog, molts ànims!
a.

Per: Tirèsies

Tirèsies — Thu, 27 Mar 2008 18:11:27 +0000

Benvolguda Pnyka, només voldria comentar-vos un parell de coses. La primera és que jo no he dit mai que el vostre judici sigui precipitat ni sentenciós… ni ho he dit, ni ho crec, i si el meu comentari sembla que ho pensi és que no m’he expressat correctament i de savis -diuen- és canviar de parer o rectificar. D’altra banda, res del que digueu en el vostre blog serà segurament precipitat ni sentenciós, entre d’altres raons perquè és el vostre blog, i si a casa vostra no podeu dir el que us plagui, aleshores ja podem plegar… I encara una segona cosa. Ara estreneu un blog on segurament voleu exposar el que us interessa, o us neguiteja, o us agrada, o us preocupa, o us sembla interessant que la gent que vulgui pugui conèixer… doncs, aleshores, i si cal, temeràriament, digueu el que penseu, digueu el que us complau… i arrisqueu, i jugueu-vos el present, que està viu i ho és tot, i el passat (que ja és mort, que ja no pot ontològicament tornar), i si cal el futur… i feu-ho pensant (i sabent) que des del primer dia que el vostre blog va aparèixer tothom va poder veure que hi déieu coses sensates, interessants, valuoses… i com deia Nietzsche “que ningú us robi la llibertat”…

…tot celebrant la bellesa i la riquesa del vostre blog. Salut, sí, salut, que és amb la llibertat, l’arrel de tota vida! I sort! (i que els déus, que mai no van existir, donin a la vostra veu un camí molt llarg)…

Per: pnyka

pnyka — Thu, 27 Mar 2008 17:13:40 +0000

Sí, té raó que el meu judici és precipitat i potser fins i tot sentenciós. És veritat que pensar, raonar, intuir… és una cosa diferent a l’idioma en concret. És una cosa… podríem dir que superior (no en un sentit estrictament qualitatiu), es troba en un pla diferent de l’idioma, un pla més personal, íntim… però quan intentem expressar un pensament, fer entendre una reflexió, o raonar amb un amic una qüestió en concret hem de fer ús d’un idioma.
Arribats a aquest punt, a vegades resulta difícil expressar-se. Hi ha idees -que nosaltres pensem i entenem- que quan les verbalitzem ens n’adonem que han perdut part de l’”essència” del que per a nosaltres, en el nostre pensament, significaven. Aquesta situació es sol donar per falta de vocabulari o per falta de certes estructures gramaticals que et permetin definir amb claredat tots els matissos de la idea que intentes expressar. Val a dir, que aquí en general ens trobem en un problema personal, és a dir, que et falta vocabulari perquè no en coneixes més, i les estructures gramaticals et “fallen” perquè no saps com construir-les millor. Tot i així, hi ha idiomes que faciliten més aquestes estructures o que, d’altra banda, disposen de més vocabulari o, si més no, de maneres de crear-ne de nou.
Pel que fa a l’elecció del grec i l’alemany no negaré que he centrat la meva mirada en el passat, però no ho he sentenciat sense intentar indagar una mica (molt ínfimament, ho reconec) en les dues llengües. El grec clàssic, així com el llatí, gràcies als casos de cada mot i les declinacions permet crear estructures on l’ordre de les paraules no canvia el seu significat dins les oracions. L’alemany, d’altra banda, encara manté aquest sistema de declinacions (tot i que una mica diferent…evolucionat?), però a més a més té una curiosa manera de crear vocabulari nou que permet distingir i mantenir tots els matissos de cada concepte diferent.
Bé, sigui com sigui, estaré encantada de parar qualsevol dia a pensar-parlar d’aquest tema o del que sigui. Espero amb aquest comentari, corregir una mica el to profètic del post i esmenar l’errònia relació directa que faig d’idioma i pensament.

Salut i gràcies pels ànims!

Per: Tirèsies

Tirèsies — Thu, 27 Mar 2008 08:49:36 +0000

…un nou blog seriós, reflexiu, i intel·ligent? Celebrem-ho. Visca els nous blogs! Un dia ens hem d’aturar a pensar-parlar sobre això que diu vostè de que “pensar” sembla que exigeixi una determinada llengua, i a més a més, insinuant que aquesta llengua sembla que ha de ser el grec o l’alemany… No, no ho crec, una cosa és la història passada, una cosa és la història concreta d’un tipus concret de filosofia occidental, una cosa és “una cosa”… i l’altra cosa és pensar, PENSAR, reflexionar, conèixer, percebre, raonar, imaginar, inquirir, intuir, deduir, induir… que no té res a veure amb cap mena d’idioma, que és en defininitva del que al final acabem parlant, i això sovint és erroni, inadequat, i perillós… parlem del LLENGUATGE, i deixem una miqueta de banda l’IDIOMA… parlem de Pensament i Llenguatge, i Realitat… pensem, especulem, jugem, ironitzem, gaudim de l’existència… i celebrem el seu nou blog!!!!!!!!!!!!!!!! Enhorabona!!