Un viatge a través de la matemàtica
Com si t’agafés de la mà, Sautoy, t’endinsa pel laberíntic món de la matemàtica. Començant el viatge per la França revolucionària de Napoleó; seguint per Alemanya i el seu gran Berlín en el màxim resplendor de la revolució neohumanística, endinsant-se més en el país germànic i travessant els obscurs carrers de la medieval Gotinga; saltant a Cambridge, al seu College i la seva estranya relació amb la India; vivint l’aïllament de la guerra a Noruega; recorrent Princeton i les més importants empreses de comunicacions americanes; i acabant, finalment, el nostre viatge a París, un París renovat per les idees d’un presoner de guerra, poc a poc, i com si d’una novel·la de misteri es tractés, aconseguim desentrenar i desxifrar enigmes i incògnites que amaguen els nombres primers.
Tot i que el Secret d’aquests misteriosos nombres, el màxim interrogant obert des de fa anys, encara no ha estat debel·lat, durant l’aventura que ens planteja Marcus du Sautoy amb La Música de los Números Primos aconseguim anar component, nota per nota, una estranya però harmònica melodia, una música que vibra des del més profund del cosmos, i que si pares a escoltar aconsegueix crear aquell silenci dins teu que només les grans peces de música, les majestuoses obres de teatre, les lectures més exquisides, les conferències més eloqüents o les més magnífiques demostracions matemàtiques aconsegueixen crear.
Una molt bona obra que et permet conèixer (gairebé com si te’ls presentessin) a matemàtics des d’Euclides, a l’Antiga Grècia, fins als cèlebres alemanys Euler, Gauss i Riemann, així com d’altres no tant coneguts però que han determinat amb les seves aportacions el panorama de la matemàtica actual. Matemàtica que , per exemple, avui en dia serveix per codificar tota informació que s’envia per Internet. Així que no caiguem en l’error de pensar que és un llibre per aquells fanàtics de les matemàtiques que porten anys estudiant-ne. És una novel·la sobre matemàtiques sí, però gairebé qualsevol tipus de persona que tingui un coneixement mínim de matemàtiques -potser aquí, depenent de l’ESO que hagi patit cadascú, aquest coneixement mínim oscil·la bastant- pot entendre’l, i un cop superada aquesta barrera de coneixement mínim, és un llibre d’intrigues, música, secrets, passions, descobriments, història…
Endavant, us convido a fer aquest viatge!
Aquí un que ja l’ha fet el viatge, i encantat de la vida, realment és una meravella de llibre, és una apologia a la matemàtica (la seriosa, no aquestes coses que ens volen fer creure que s’anomena matemàtica), una apologia al pensament racional.. És molt interesant veure com gent de diferents parts del món (sobretot brutal el cas de Ramajuan que solet i desde la India va fer el mateix que uns quants dins la creme de la creme de la matemàtica de l’època), va anant desenvolupant els mateixos camins, com gent de diferents parts del món demostrava el mateix i alhora…
La matemàtica és un art (sí, ens permetem llicències, però és art..) que té com a objectiu arribar a coses que sabem que estan allà però que no podem arribar..és com anar fent camí, camí amb originalitat, camí amb racionalitat, on el nostre pensament és la única i bàsica eina de creació..genial.
a.
El llibre és una maravella i és una sort que s’hagi traduit al castellà només tres anys després de la seva publicació en anglés. De totes maneres, no estic d’acord en qualificar-lo de novel.la; per a mi, és un llibre d’història. Història relatada de forma amena, però història, a la fi i a la cap. La passió de du Sautoy és tant forta i la tramet amb tanta intensitat que no m’estranya que ja hagi dirigit, al menys, cinc tesis doctorals, totes sobre la Funció Z.
Jo em vaig sentir particularment atret pels personatges de Hardy i d’André Weyl, dels qui ja coneixia alguna cosa, però que estan retratats al llibre de forma molt entranyable. I del primer (Hardy) no deixeu de llegir la seva Apollogy of a mathematician, un llibre de memòries (més o menys) imprescindible per entendre el seu pensament.