… el silenci. El silenci pot ser ignorància, pot ser saviesa; pot ser moderació, abstracció, concentració, discreció, distracció, vergonya, pensament, il•lusió, nervis, cautela, tensions, enuig, tristesa o melancolia; pot ser angoixa i, fins i tot, alegria!
Però i aquells silencis que es produeixen quan intentes expressar quelcom, quelcom que entens, entens en el jo més profund del teu ésser, però que…ets incapaç de formular. Idees latents que bullen per sortir i que, malgrat tot, només aconsegueixes dir quatre miserables paraules que ni tan sols s’assemblen, ni poden acostar-se, al significat que vols transmetre; que fins i tot embruten la bellesa de la idea que et recórrer l’ànima.
Llavors… aquella sensació, aquella impotència com la del mut insultat, o la del matemàtic en veure, per primer cop, la funció zeta de Riemann -i la seva conjectura!-, aquella sensació que només porta al silenci frustrat… Com pensar quan no pots formular les teves intuïcions?les teves percepcions?Com obrir la boca, quan només tens significats entrellaçats, més irracionals que els pitjors somnis de l’artista de Figueres? Com parlar sense significants?
I llavors, aquell silenci, és el mateix que el del noi que no parlava perquè tenia vergonya? O que el de la noia, que per falta d’autoestima, mai va dir que no? O el d’aquells que, després de les atrocitats viscudes en els camps de batalles, ja mai més van articular paraula? O el d’Eco quan veia Narcís? O el del testimoni, que observat per l’ull omniscient de la màfia, és interrogat per la policia?
El silenci…
…tant, tant, tant.
El silenci… pot voler dir tan o tan poc que té un valor realment inmens, pot ser deixar fer a la ment dels altres, o pot ser que no hi hagi res, que hi hagi tan que no es pugui expresar… En el moment en que no podem expresar allò que pensem, aquest silenci és un silenci repetit durant l’història, probablement el silenci bàsic per a la ciència i la cultura..saber però no poder dir el que sabem, ja ho vaig dir l’altre dia, alguns inventaven nous sistemes, d’altres directament callaven per no espatllar les idees..
Aquest silenci és incomparable amb els altres silencis (posiblement, incomparable no sigui la paraula..però ja estem amb el mateix problema..), son silencis amb valors diferents, però en el fons, nosaltres percebem el mateix..Ser capaços d’entendre el silenci és una de les millors capacitats del humà, de compartir-lo, de comprendre’l…
Per últim, hi ha un silenci màgic, aquell del que entén les coses, que va lligant caps, aquell jugador d’escacs que veu la jugada, aquell científic que sap que és l’únic que sap allò, aquell poeta que veu que ha expresat les seves idees…silenci.
a.