Comentaris a: El jardí de roses

Per: s.

s. — Mon, 02 Jun 2008 18:29:40 +0000

Gràcies gràcies gràcies gràcies! (un per cada vegada que m’has felicitat!)

Aviam si reprens l’activitat actualitzatòria -si si, com es digui-, que es volen més poesies!

t’estic intentant parlar pel msn i no funciona. vaayapordios

fins demà!

Per: unamicamesmireia

unamicamesmireia — Sun, 01 Jun 2008 01:20:39 +0000

odio els silencis de papiroflexia.

ens anirem veient per aquest món dels blogs… i m’hi hauràs d’ajudar una mica ara que començo.
(gràcies per animar-m’hi).

(Muaaa!)

Per: oio

oio — Fri, 30 May 2008 20:58:23 +0000

Mireiaaa!
oh! m’he llegit algun text i aquest poema és genial..! m’encanta que tinguis un blog on escriguis, perquè vals molt! i tens un super-món intern

t’estimo i merci per la tarda d’avui :)
oioboio

Per: Ferran

Ferran — Wed, 21 May 2008 14:31:07 +0000

Llàstima que no en coneguis l’origen de la cita de Russell.

Jo no esborro els comentaris idiotes que rebo (no n’he rebut gaires). A la fi i a la cap retraten al comentarista, no al propietari del bloc. Això sí, el que faig és eliminar tots els enllaços que hi puguin haver-hi a la seva pàgina, bloc, web o el que sigui. Tampoc tinc per que fer-los publicitat, no trobes?

Per: m.

m. — Tue, 20 May 2008 21:05:24 +0000

NOTA: A PARTIR D’ARA, ELS COMENTARIS FORA DE LLOC, OFESNIUS I/O DEGRADANTS PEL SEU CONTINGUT O FORMA SERAN ELIMINATS.

Per: Pafiam

Pafiam — Mon, 19 May 2008 20:52:56 +0000

La cita del Rusell és bona, malgrat que ara ningú no en parla d’ell . Està clar que es referia a l’educació republicana,uniformadora i nefasta. Amb la libegté a davant, això sí, mira el penós exemple de la república francesa. Salutacions

Per: Ferran

Ferran — Mon, 19 May 2008 06:58:20 +0000

Hola:
He caigut al teu bloc per casualitat. M’ha agradat força donar-li una ullada. Volia fer-te una pregunta: La cita de Bertrand Russell que poses al menù, de quin llibre és?
Gràcies per la informació si la saps.

Per: a.

a. — Sun, 18 May 2008 21:41:11 +0000

Genial poesia, realment dona gust llegir aquestes creacions que ens porten per on nosaltres volem que ens portin, al igual que el doctor G. l’he llegit unes quantes vegades amb diferents significats, la màgia de la poesia és aquesta porta semioberta que ens deixa imaginar què hi ha a l’altra banda..
Il·lusiona veure com hi ha gent amb ganes i creativitat suficient per a posar-se a escriure i posteriorment compartir les creacions amb tothom, és la millor manera de regalar pensaments, percepcions, impresions, sensacions…és un gran regal, regals que no ens cansarem mai de rebre així que esperem que la creativitat no s’acabi mai…un plaer.
Amb Abarognòsia posiblement tindrem un altre racó per a escriure, opinar, crear, expresar-nos encara una miqueta més, tot sigui per a obrir-nos una miqueta més, i els blogs (em reitero, ho sé) són un gran lloc per a fer-ho. Tot serà posar-nos-hi!
a.

Per: s.

s. — Sun, 18 May 2008 20:40:48 +0000

Jo, que ja conec almenys la visió de l’autora, llegeixo els versos amb ulls condicionats. És el que vam dir, les lectures obertes són més estimulants :)

I les pestanyes de plom, que ben trobades.

Un dia d’aquests, un dia d’aquests.. semblem jo parlant d’endreçar l’habitació. Aviam quan ens hi posem seriosament!

Per: g.

g. — Sun, 18 May 2008 19:43:05 +0000

Llegint aquest poema (ja porto unes quantes lectures i no me’n canso), a vegades busco possibles interpretacions (que potser no són les que tu tenies en ment) i m’imagino històries i escenes diverses. D’altres vegades, simplement gaudeixo amb la musicalitat dels versos sense parar esment als signes de puntuació, i jugo amb la seva intensitat i amb la seva suavitat.

En qualsevol cas, apreciada m., sempre m’agrada molt, i no fa mal que t’ho recordi.

Petons abarognòsics! -ens hi posarem un dia d’aquests, eh?-