El mar em mulla els turmells,
el vent m’oneja la pell
i la sorra dibuixa una vida sota meu.
Els nens petits corren, riuen,
salten i m’esquitxen la panxa,
i, les gotes, s’escolen dins el melic.
El sol em va torrant el ventre,
els pits i els cabells.
Tanco el ulls i la lluna em visita.
Veig l’estiu dels amants al mar,
la nit de festa que serpenteja els carrers,
les matinades al port i les tardes al bar.
Et veig al meu costat, amb els dits entrelligats,
els dos gaudim de les carícies del vent
i, als llavis, encara crema el foc encès.
Frenesí rosat, els cossos colgats de sorra
i una serp que ens atrau, ens ajunta,
ens separa i, harmònicament, ens uneix.
Ara les melodies han callat,
els ocells, tímids, no gosen cantar
i les onades, en obscur silenci, s’acomiaden.
Veig de lluny la teva senda,
un somriure de fugaç tendresa
i un silenci que encara resta.
El mar em mulla els dits dels peus,
la sorra dibuixa una vida sota meu,
però el cos no hi encaixa.
Quasi un mes de sequera actualitzadora, però com sempre, ens sorprèn amb una brillant creació, avui poètica.
Bé, perfecte per començar l’estiu, una dosi d’amor, d’onades com paraules, de llavis com gotetes salades.
Gràcies pel seu regal,
lakk.
ps: suposo que això és un preludi a l’inevitable sortida a la nostra costa immaculada, una necessitat cada cop més…intensa
…”la sorra dibuixa una vida sota meu” és una troballa, una imtage en un instant (i un instant en una imatge)… “tanco els ulls i la lluna em visita”: un altre bri de bellesa amb sentit… “les onades, en obscur silenci, s’acomiaden”, entre d’altres raons perquè cal anar tancant el cercle… “la sorra dibuixa una vida sota meu, però el cos no hi encaixa”: bé, molt bé, al cap i a la fi les dissonàncies -en la poesia- són el darrer significat de les imatges…
…i recorda: ars longa, vita brevis…
Em recorda molt a Maria-Mercè Marçal, quan facis literatura catalana a segon ho veuràs molt clar. M’agrada, m’agrada molt, i és lloable que en moments d’estrés (que acostuma a anar en detriment de la inspiració) surtin aquestes petites joies.
Ànims!
*
Preciós..s’agraixen perles com aquestes després d’un període de buidor gairebé total per part de gairabé tots..sembla que ara podrem començar a reprendre tant l’activitat lectora com la creadora amb més tranquilitat..i que si, com diuen per aquí dalt, en moments d’estrés surten aquestes meravelles..amb tranquilitat podem gaudir d’allò més..
Dibuixar situacions, transmetre sensacions, escriure pensaments..la poesia ens permet molt, i els que la conseguiu portar fins a límits realment poc assolibles la feu un regal pel lector..
Simplement animar-te a seguir amb l’activitat creativa poètica que realment sembla que dona de sí..creacions com aquesta ens poden fer sentir, fer veure, fer reflexionar..tot un plaer..
a.
I no era que el preteníem reanimar?
*