Les gavines
2008 Agost 15
Com úniques bales que irrompen,
amb el seu vol tranquil,
la silenciosa quietud de l’illa,
les gavines comencen el seu cant;
majestuosos sons
que en elegant harmonia
dibuixen notes en el mar.
4 Responses
leave one →
M’agrada aquest poema, igual que tots els demès que has penjat. No estic segura d’entendre’ls com a tu t’agradaria però la màgia d’un poema (des del meu punt de vista) és que cada persona en pot fer la seva visió, treure’n diverses conclusions i disfrutar-lo diferent.
Espero que t’estigui anant molt bé l’estiu i que ho passessis molt bé en el viatge d’interrail.
Un petó -
La dona sempre és símbol de pecat per toot arreu. Si des de fa tants anys les coses van així, no ens ha d’estranyar -i sí indignar- la dinàmica actual.
*
eehei, ja he penjat un primer esborrany del poema, espero q pengis opinió i canvis a suggerir!
*
Mireia si no actualitzes ben aviat, perdré el costum d’anar mirant si penges alguna cosa nova…