Com una sentència, la lluna
27 novembre 2009
I blame it on the moon,
’cause it’s not my fault.
Katie Melua
I la copa engoleix, com un embut,
el dolç sauvignon;
i la cendra va nevant les escarbotades rajoles.
I sento aquell somriure que em pessiga
l’estómac.
I piquen els barrots d’una gàbia,
les arrels d’un xiprer enorme,
que creixen
endins.
Miro en l’aire, i la veig,
com una sentència,
2 comentaris
leave one →
Em sona una mica l’estructura d’aquest títol.. :)
“I piquen els barrots d’una gàbia,
les arrels d’un xiprer enorme,
que creixen
endins.”
m’agrada la imatge i el ritme, yes sir.
*