Instantànies: Provença 183, 4t.

1.

L’habitació estava a les fosques i feia olor a tancat. A fum. A whisky. A suor. A ella, se li dibuixaven petites franges de llum al ventre, nu i lleugerament torrat. Ell feia veure que dormia. No és que no tingués son, però les parets construïdes pels propietari que havia dividit l’antic pis burgès en quatre dependències modestes, filtraven nítidament els jocs dels nens del 4t B Bis. No obria els ulls, però. No volia arriscar-se que ella tampoc dormís. Segur que no ho feia. Devia estar preocupada. Pensant en la nit anterior. Vibrava un mòbil algun lloc. Cap dels dos es movien. La seva presència el molestava, però esperaria que fos ella la que s’aixequés i marxés.  Seguiria fent veure que dormia, potser pensaria ell també en la nit anterior.

2.

Estava molt cansada. Tampoc aquella nit havia pogut dormir. La molestaven els roncs del seu marit. Havia passat la primera hora repassant el menú de la setmana. Després havia tret la balança i les pinces amb què cada mes feia equilibris per fer encaixar en el pressupost familiar els sopars de negoci, les botes noves, el canal digital, dos plats nous per la vaixella, la factura del mòbil, pantalons nous pel nen, que no para de créixer, i per la nena diademes, ara que encara es deixa pentinar. No sabia quines eren les últimes pel·lícules que havien estrenat. Si es posava a llegir despertaria els roncs del seu marit. De petita contava ovelletes. L’endemà era diumenge, anirien al zoo. Eren una família com cal. Esbossava un somriure en la foscor. Només llavors s’atrevia a preguntar-se per què ja no tenien sexe.

No havia pogut dormir i els nens cridaven. Feien soroll. Corrien pel passadís. Ella ja no els sentia, el que sí que sentia eren els esbufecs dels veïns, a l’altra costat de la paret, tres pisos avall, un pis més amunt. A l’ascensor la saludarien i li preguntarien què tal els nens, que macos són quan creixen.

3.

“T’he intentat trucar al mòbil però no responies. T’he trucat a la feina, m’han dit que ja havies sortit. Aquesta nit anem a veure el barça a casa d’una amiga de la uni (la Jana, saps?), després segurament sortirem. Sigui com sigui, em quedaré a dormir a casa el Marc, no pateixis. Et faré un truc al matí quan em desperti. No comptis amb mi per dinar.

Un petó”

4.

el barça havia perdut la nit anterior. al carrer plovia i s’escolaven gotes d’aigua per la finestra. feia anys que no tancava bé, però mai havia aconseguit arribar a un acord amb el propietari. hi posava tovalloles, tampoc entrava tanta aigua, el més molest era la humitat, el fred.  el terra estava llefiscós. ahir havia vessat tot el vi que quedava a la nevera. merda. no tenia vi. només un tros de pizza fred sobre la taula del sofà. tenia gana i era diumenge. se’l menjaria, ho sabia, però encara feia veure que tenia un orgull amagat.