La força

Falto de esta generosidad, el soldado vencedor es como una plaga de la naturaleza; poseído por la guerra, se ha convertido en cosa, como el esclavo, aunque de manera distina, y las palabras no tienen poder sobre él, como no lo tienen sobre la materia. Tal es el poder de la fuerza. [...] Las batallas no se deciden entre los hombres que calculan, reflexionan, toman una resolución y la ejecutan, sino entre hombres despojados de esas facultades, transformados, caídos en el nivel de la materia inerte que no es más que pasividad, o en el de las fuerzas ciegas, que no son sino impulso.

La fuente griega, Simone Weil

L’any 1939 Simone Weil va trobar en la Ilíada la pregunta que necessitava per entendre el caos i l’horror que va ser la 2a Guerra Mundial. Què és la força? En el magnífic assaig La Ilíada o el poema de la fuerza podem veure una anàlisi quirúrgica de la força, els efectes, la mesura i desmesura. L’horror nefast, l’horror demolidor, la inèrcia de l’horror, l’horror que ja Goya va convertir en motiu d’art… Amb tot, recordo aquella última escena d’ Apocalypse Now, amb la magnífica i encertada cançó de The Doors marcant el ritme de l’home que ja no és home, que és pur impuls, aquell Martin Sheen que en la seva atracció per l’horror no pot més que destruir l’enigmàtic Kurtz, que atén, per fi, la sentència.