Arkhé
Pnyx (o Pnyka en grec modern), una rocosa muntanya d’Atenes, des d’on es veu perfectament la majestuosa Acròpolis, al costat de l’àgora on Sòcrates, Plató i, posteriorment Aristòtil, dialogaven (symphilosophein) i cultivaven les bases del que serà, gairebé, tota la filosofia; envoltada de zones verdes, en una plataforma semicircular rodejada d’esglaons, va néixer la democràcia.
En aquesta muntanya els ciutadans de la Grècia Clàssica es reunien cada nou dies, per dialogar (seguint els models de la maièutica socràtica) i discutir les qüestions més fervents del moment, i triar, en conseqüència, les accions que la gran majoria aprovava.
Així doncs, aquesta petita muntanya que manca d’una importància magnànima, que no és especialment bella, ni amaga unes ruïnes equiparables a la que l’envolten, és el niu del diàleg del poble, del diàleg sobre el poble, i del diàleg pel poble. És el niu de la vertadera democràcia.
Aquí arribem a un punt complicat, ja que tots hem sentit a parlar de què és la democràcia. De fet tothom al·lega els seus “drets democràtics”, però m’agradaria fer una petita reflexió sobre la paraula en sí. Democràcia (demokratia) ve del grec demos que vol dir habitants, poble; i kratos que vol dir poder; “el poder dels habitants, del poble”. Així doncs, la democràcia es basa en el poder dels habitants, el poder individual de cada ciutadà, que junts formen la totalitat de la sobirania.
En la Grècia Clàssica aquesta idea es veia clarament reflectida al parlament -al Pnyx- on la unió dels poders de cada individu que hi assistia, de cada ciutadà, donava el pla d’acció i determinaven la política, és a dir que amb la unió dels ciutadans es constituïa la sobirania.
…de fet, l’únic que existia, que existeix, i que existirà, són els ciutadans, individus concrets, amb nom i cognom, que ocupen un volum en l’espai infinit de l’univers… cossos amb cares, i personalitats, i caràcter… hem de desconfiar una mkica (i fer-ho per sistema) dels noms-conceptes generals que no fan res més que organitzar la realitat, però que no existeixen empíricament…
see you soon…
…em sap greu… vull dir “desconfiar una mica”… ok? (perdoneu l’errada)
Un blog per a mi és una de les representacions modernes del diàleg, entès sobretot com a intercanvi de coneixement, de punts de vista, un diàleg a moltes bandes, un lloc on la gent pot participar, hi ha llibertat d’expressió (sempre fent servir el respecte..) i em sembla que aquesta concepció està bastant ben encabida dins el títol, no coneixia la muntanya, però realment els fets succeits allà fa un piló d’anys han estat una de les bases de la nostra cultura..
Bé, és interesant i tranquilitzant veure que Pnyka serà un lloc per reflexionar, dialogar, pensar.. El diàleg interbloguer també és una altre opció realment interesant, tot és questió d’anar descobrint totes les oportunitats que ens donen les noves tecnologies i aprofitar-les al màxim.
a.